Tota la qüestió de dades històriques està plena de variables sovint incontrolables, començant pels propis termòmetres, que ni són iguals ni eterns, qui tingui una estació manual ho sap ben prou.
I qui té una automàtica al costat d'una manual, per bona que sigui la qualitat d'ambdues, prou sabrà que no marquen pas el mateix, començant pel sistema de càlcul de les mitjanes, semisumes de valors extrems per una banda i integrades per l'altra. Però fins i tot limitant-nos en semisumes, veurem que els valors tampoc no coïncideixen degut a les diferències en la histèresi tèrmica del propi protector de radiació dels sensors, fusta per una banda i normalment plàstic per l'altra. En aquest últim cas la menor histèresi farà que obtinguem valors extrems més exagerats per una banda i per l'altra, i essent que l'augment de temperatura diürna sol ser és ràpid i efímer que el seu descens nocturn, obtindrem en les mateixes condicions una semisuma més alta que no pas amb el protector clàssic d'una gàbia Stevenson o Galbis. En les estacions d'aficionats a més la manca d'una cal·libració periòdica introdueix un factor d'incertesa en quant a la fiabilitat de les dades, en especial amb l'envelliment de l'instrumental, no pas així en els serveis oficials on es fa un manteniment i cal·libració periòdica.
La validació de dades va acompanyada doncs sempre de consideracions relacionades amb les metadades de l'estació i es complementen i comparen amb informacions complementàries que idealment es puguin obtenir, entre elles informació visual de l'estat del cel i altres fenòmens observats.
En aquest sentit es disposa però d'altres indicadors molt més fiables i inequívocs com el desenvolupament de les geleres a muntanya i, en especial, les observacions fenològiques. A Catalunya tenim la sort de disposar d'una de les sèries més llargues i completes a nivell mundial i actualment i de nou, una xarxa oficial d'observacions fenològiques, Fenocat, adscrita al Servei Meteorològic de Catalunya, https://www20.gencat.cat/portal/site/me…nextfmt=default
Encara que aquestes sèries, especialment les històriques, normalment només ens aportin dades d'una ubicació concreta, sí que serveixen per a detectar canvis climàtics i a observar paral·lelismes amb les sèries climàtiques i així validar-ne, ara amb una certesa molt més consistent, els resultats. A més en molts casos el comportament altitudinal de les fenofases d'un conjunt d'espècies diferents són un indicador extremadament sensible i fiable dels canvis climàtics que no deixen gaire marge a interpretacions. Les sèries climàtiques validades comparades ens permeten però extrapolar les dades a altres àrees.
En el cas de Catalunya amb les importants sèries fenològica de Cardedeu i climàtica de Barcelona estem de sort - ambdues es complementen en el sentit de validar-se mútuament deixant bastant clara la tendència a l'escalfament i, també, aclarint la qüestió d'una possible afectació del Fabra per l'illa de calor.
En relació amb un anterior post meu, voldria remarcar que disposem d'indicadors fenològics indirectes com justament les franges altitudinals i regions d'extracció de la Epicea Excelsa per a la construcció d'instruments en temps històrics, i la conservació de molts d'aquests instruments amb les vetes de la fusta ben visibles - en tenim de ben conservats dels últims 500 anys, arribant en alguns casos a peces úniques com l'orgue de Salamanca amb peces de fusta original de l'any 1370. Tot i que aquest és un tema fins ara només estudiat des del punt de vista musical, els nostres museus alberguen fons d'informació extraordinàries fins ara poc o gens investigades que segur que en el futur ens poden aportar informacions molt valuoses d'èpoques relativament remotes.
Complementàriament encara hi hauria altres aspectes d'investigació paleoclimàtica com pot ser el cicle de cantates de J.S Bach. Lligades a l'any litúrgic i per tant al calendari, la seva instrumentació estava condicionada per la temperatura: un instrument omnipresent en totes elles és l'orgue. Però és ben sabut que l'afinació dels orgues canvia amb la temperatura, concretament per al la = 440 Hz la variació és de 0.8 Hz per grau centígrad, és a dir, si un orgue el baixem 20º de temperatura, com passa entre estiu i hivern en una església sense calefacció, tota l'afinació baixarà un semitò. Per altra banda els instruments de vent s'alimenten de l'aire "calent" dels pulmons de l'instrumentista. Per fred que faci, l'instrument s'escalfarà i no baixarà mai tant com un orgue sense calefacció (hi han llibres sencers amb mesures de temperatura i comportament d'instruments de vent en diferents ambients). Aquest fets ens condicionarà en quins àmbits de temperatura podem utilitzar diversos tipus d'instruments de vent amb orgues a temperatura variable i per tant era un problema que els qui escrivien cantates lligades a un calendari havien de considerar i que de retruc ens poden proporcionar informacions sobre la temperatura ambient en cada indret i època de l'any.
Tot i que aquest aspecte de lluny no serà un indicador sensible com la fenologia, sí que queda clar que les possibles fonts d'informació poden ser molt diverses i aportar dades, i en serà tot el conjunt el que, potser de manera complexa, haurem de ser capaços d'interpretar.