Posts de gracienc

    Bon dia !!!!
    A hores d'ara ens està creuant un front que si bé en el dia d'ahir a través del satèlit meteosat es veia perfectament abarcant milers de kilòmetres de nord a sud s'ha anat exprement tant, que ha arribat a casa nostra més mort que viu. I malauradament només servirà d'avantsala per enfortir les altes pressions en dies succecius. Ens veurem abocats a dies anticiclònics d'altes pressions emergents de latituds inferiors i per tant vindran associades de temperatures molt benignes en tota la columna troposfèrica. Només se'n veuran beneficiats certs sectors arrapats a uns pocs centenars de metres de la superficie.
    Tot apunta doncs a que haurem d'esperar als ansiats freds hivernals.
    A nivell modelístic per anar força dies més enllà disposem del model CFS. Porto anys seguint-lo en èpoques hivernals i malgrat sempre he mostrat un cert escepticisme , no deixa de ser una eina que pot marcar tendències ,molt abstractes certament.
    Desde finals de novembre tinc guardats de les sortides de les 12 d'aquest model les previsions pel dia de Nadal a les 12 hores.He fet la mitjana de pressió atmosfèrica d'una sèrie de zones en funció dels 20 mapes de que disposo. El resultat ha estat aquest:

    mapaeu.jpg

    Una mica és un reflexe d'una clara circulació zonal alta com així sembla que succeirà.Ara ja porto tres dies anant més enllà cap a final d'any....veurem

    L'índex AO o NAO és simplement una plasmació gràfica del que marquen els models (GFS) segons la situació a l'hemisferi nord de Borrasques i Anticiclons. No és un índex independent "que pugui fer canviar els models".


    Bé, parlar "d'independència " en física atmosfèrica és molt complexe ( fins i tot més que en política ;) )...penso que tot està interelacionat i ja entrariem en terrenys de què és abans si l'ou o la gallina. En tot cas les limitacions del gènere humà encara son molt paleses a dia d'avui per esbrinar certs mecanismes atmosfèrics.
    Com estem immersos en una societat on la immediatesa està a l'ordre del dia,a la gent se li ha creat una necessitat de voler saber respostes d'avui per demà i clar parlant d'una ciència on gran part d'ella està basada en la previsió, és terreny abonat per a extreure conclusions molts cops un pèl agosarades. Però per un bon titular, o un bon twitter tot s'hi val.
    Si jo faig una quiniela combinada amb 7 triples tindré més probabilitats de fer un plè al 15 que si faig una aposta simple?...si. Només puc fer un plè al 15 fent apostes combinades ?....no. Es més, s'ha demostrat que els premis més milionaris quasi sempre s'han produit amb apostes senzilleso fetes directament amb daus ;)

    Mirant mapes hemisfèrics "terrenals troposfèrics", i tot i això anant-nos força amunt ( uns 5500 metres d'alçada) que és a partir de l'alçada on es pot entreveure el cinturó de vents anomenat jet stream, observem com n'està de reagrupat pels dies dels dies.Això vol dir que poques ondulacions cal esperar. Perque es produeixin aquestes ondulacions cal que emergeixin escletxes calentes de baixes latituds cap el nord i produeixin bloquejos consistents, unes bones arees d'altes pressions dinàmiques , que no tèrmiques( aquestes sempre acostumen a ser hi a llocs específics durant l'hivern). Tot això a grans trets,conforma el que coneixem com centres d'acció. I si tenim un anticicló a l'Atlàntic allargassat de nord a sud , o de sud a nord ( per això no ens barallarem :lol: ), que voldrà dir que hi ha un potent matalàs calent a capes altes TROPOSFÈRIQUES en aquella zona,tindrem un ramal descendent del jet que ens incidirà amb vents del nord. I aquí no hi ha tu tía.A partir d'aquí esbrinariem si tindriem una advecció polar marítima, continental o àrtica.Però el fred si més no estaria força garantit.
    Fins aquí més o menys arribo.
    En quant als arguments estratosfèrics agraeixo tot el que es va comentant...sempre és bo informar-se de coses que, almenys jo, fins fa molts pocs anys no n'havia sentit parlar. Ara bé, si soc sincer tampoc em capficaré gaire, o gens.Prous incògnites i limitacions tinc amb la troposfera com per anar més enllà.
    Noto però un cert dogmatisme ( no tothom) en relació amb aquest tema. En alguns sembla que s'hagi convertit en una mena de dogma de fe, la nova religió meteorològica.En el seu dia va passar quelcom semblant amb els índex NAO i AO, i evidenment tot està interelacionat, és clar que sí.Però es fan discursos un pèl agosarats quan objectivament sèstà tocant un terreny on les ombres son molt més allargades que les llums.

    Bona nit !!!
    doncs certament tot apunta a que "gaudirem" un any més d'unes festes nadalenques marcades per les altes pressions. Malgrat estar encara a una setmana vista del dia de Nadal, i per tant haurem de deixar un cert marge a petits canvis. Tot i que val a dir que amb certes configuracions, com l'actual, canvis excessivament bruscos acostumen a ser escassos.Tampoc però, caiem en l'error fàcil de fer una correlació directa entre els colorins cálids dels mapes i les altes temperatures, sabem de sobres els diferents microclimes de Catalunya i fins i tot als llocs més "càlids" del territori, com ara llocs costaners, tenir un anticiclò al damunt segons com es posicioni (per molt "tomàquet" que veiem) pot no ser sinònim de temps "primaveral".

    Molt emocionant aquesta primera jornada !!!!Fins el darrer moment no va estar clar el primer lloc.
    De cara a etapes posteriors, l'estació de Balaguer restarà fora de concurs i el seu lloc l'ocuparà Almoster-Picarany en breu posarem a les Bases del concurs un petit apartat d'algunes referencies climatològiques d'aquesta estació.
    Restem a l'espera de prendre una decisió sobre l'estació de VIC doncs també hi ha hagut algun problema.Demà us informarem si hi ha algun altre canvi.
    Gràcies per participar !!!!
    ATENCIÓ : Vic també queda fora de concurs.El seu lloc l'ocuparà SANT JULIÀ DE VILATORTA

    Situació encara molt poc definida a llarg plaç...entenent llarg plaç als voltants de les festes nadalenques. Si bé sembla clar que la circulació zonal amb petites ondulacions ens acompanyarà uns dies més, a partir del proper dimarts les divergències comencen a ser força notables.Malgrat això, també sembla molt probable un mínim comú denominador: la dorsal anirà perdent pistonada damunt nostre i tendirà a enretirar-se cap a l'oest. A partir d'aquí s'obre un ventall d'opcions però almenys en la majoria d'elles estariem en la part descendent del jet. Caldrà veure si serà un solc més d'ona ample o no i la seva incidència dins la Península Ibèrica. Les altes pressions euroasiàtiques, la seva major presència o no, també faran incidir la més o menys profundització dels solcs i el seu recorregut.
    Tot i ampliar el zoom i mirar a nivell henisfèric, on sempre les masses d'aire i els grans centres d'acció tenen recorreguts més "estables i previsibles", veiem que en aquest cas la modelització no està gens clara a dia d'avui.
    Model GFS i europeu per a 216 hores:

    GFS-2.png

    EURO.gif

    BASES LEGALS PER A CONCURSAR:


    1. Els concursants es donaran d’alta mitjançant una plantilla que es estarà disponible en l’apartat de CONCURS D’OBERSVADORS METEOROLÒGICS.
    2. Les variables a preveure seran: temperatura màxima, temperatura mínima(ºC), precipitació amb decimals (mm) i vent (km/h).
    3. La precisió de les dades de temperatura, serà de dècima en dècima. La de precipitació, les dades s’hauran de posar en dècimes de mínim 0,2 mm. Sempre amb nombres de dècimes de litre parells, tal i com ho registren les Davis. Una precipitació de 0,1 mm es contarà com a inapreciable, que no es comptabilitzarà com a precipitació. El vent s’haurà d’introduir en una forquilla de 5 km/h.
    4. El mesurament de les diferents variables, serà des de les 00h (hora local) del dissabte, fins les 00h (hora local) del dilluns.
    5. A nivell de temperatura màxima i mínima, així com també amb el vent, serà l’enregistrat dins el període aquest de les 48h, és a dir, s’hauran d’introduir les dades extremes de tot el cap de setmana. En canvi, a nivell pluviomètric, s’haurà d’anotar l’acumulat de tot el cap de setmana.
    6. Els pronòstics s’hauran d’enviar a la pàgina web corresponent, abans de les 00h (hora local) de dissabte. És a dir, divendres a la nit.
    7. Si les dades d’alguna de les estacions participants en el concurs meteorològic, no es poden consultar, no es tindrà en compte per a aquell cap de setmana i quedarà la previsió d’aquella estació, en blanc.
    8. El concurs començarà el cap de setmana del 15 i 16 de desembre fins al proper 9 i 10 de febrer de 2019, el cap de setmana de reis no hi haurà concurs. En total seran 12 jornades de concurs.
    9. Els concursants s’hauran d’inscriure abans de que comenci el concurs en el termini determinat per fer les inscripcions (fins aquest proper divendres 14, a les 20h). Haurà de ser amb el mateix nom d’usuari que el del fòrum i se li haurà d'enviar un missatge privat a en marc_rusi.
    10. Un cop s’estigui inscrit, no hi ha cap obligació de participar cada cap de setmana, és purament voluntari i d’interès pròpi. El cap de setmana que no es participi, no puntuarà, amb la qual cosa penalitzarà de cara a la classificació general.


    PUNTUACIÓ DEL CONCURS:

    TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES: Es puntuarà a partir de la desviació absoluta obtinguda i es sumarà la puntuació de la màxima més la mínima. Aplicant la següent taula:
    Diferència de 0,0ºC, clavada: 15 punts.
    Diferència de 0,1 a 0,2ºC: 12 punts.
    Diferència de 0,3 a 0,5ºC: 7 punts.
    Diferència de 0,6 a 1ºC: 4 punts.
    Diferència de 1,1 a 1,5ºC: 2 punts.
    Diferència de 1,6 a 2ºC: 1 punt.
    Diferència de 2,1 a 3ºC: 0 punts.
    Diferència de més de 3ºC: Resta -1.
    Diferència de més de 4ºC: Resta -3.
    VENT (KM/H): Es puntuarà aplicant la següent taula (sempre les forquilles seran múltiples de 5 km/h).
    Ratxa màxima dins la forquilla de 5 km/h assignada: 10 punts.
    Ratxa màxima de 5 km/h de diferència: 5 punts.
    Ratxa màxima de 10 km/h de diferència: 2 punts.
    Ratxa màxima de 15 km/h de diferència: 1 punt.
    Ratxa màxima de 20-30 km/h de diferència: 0 punts.
    Ratxa màxima de més de 30 km/h de diferència: Resta 10 punts.
    Es prohibiran valors que no siguin acabats amb 0 o 5.
    PRECIPITACIÓ: Es puntuarà a partir de la desviació absoluta obtinguda i si s’encerta que precipita, ja suma 3 punts extres. Si no precipita i s’ha marcat precipitació, es restaran 5 punts. I si no s’ha marcat precipitació i precipita, es resten 5 punts també. A partir de la següent taula, es puntuarà de la manera següent sempre i quan hi hagi precipitació:
    Diferència de 0,0mm (encert total amb dècimes): 20 punts.
    Diferència de 0,2 a 1mm: 10 punts.
    Diferència de 1,2 a 2 mm: 8 punts.
    Diferència de 2,2 a 5 mm: 5 punts.
    Diferència de 5,2 a 10 mm: 1 punt.
    Diferència de 10 a 15 mm: 0 punts.
    Diferència de més de 15 mm: Resta 10 punts.
    Diferència de més de 20 mm: Resta 20 punts.

    ESTACIONS METEOROLÒGIQUES EN QUE ES BASARÀ EL SEGON CONCURS (TOTES DE METEOCLIMATIC):


    1. BARCELONA – GRÀCIA (105M)  ESCAT0800000008024A: L’observatori es caracteritza per unes mínimes molt altes en situacions de calma o inversió tèrmica, l’illa de calor de la ciutat, passa factura. En canvi, amb vent i advecció freda o precipitació, es quan la temperatura baixa amb més facilitat. Les marinades de S i SW són les més freqüents, en aquest últim cas –sud-oest-, venen una mica més reescalfades pel Baix Llobregat. Les precipitacions més abundants es donen amb xaloc, les llevantades de gran recorregut no són gaire efectives. El rebuf algunes vegades pot donar tempestes inflant els registres sorpresivament. Els vents de ponent i llevant són clarament els més potents a l’observatori, es superen amb certa facilitat els 60 km/h. Localment, les marinades de garbí també bufen amb ganes, però només puntualment, superen els 50 km/h. La tramuntana amestralada o el xaloc, són els vents més febles a l’observatori amb diferència.

    2. BAGÀ – NORD (865m)  ESCAT0800000008695A. Presenta uns estius força plujosos, amb abundants tempestes de mitja tarda. Les llevantades de tardor també hi arriben amb força nitidesa: els vents de procedència marítima entren des del Ripollès i acaben topant amb les estribacions de la serra del Cadí, a ponent de Bagà, fent que les precipitacions s’intensifiquin. Els episodis del sud també aporten força aigua a la vila, ja que els vents humits penetren per la vall del Llobregat i topen amb el Moixeró que els obliga a ascendir i per això les pluges es reforcen en arribar a la nostra zona. El vent del nord és canalitzat per la vall, per tant varia la direcció i ens arriba normalment del oest-nord-oest. Bufa amb força intensitat molts dies d’hivern i escampa els núvols amb rapidesa. No és estrany, però, que en situacions molt marcades de nord els núvols retinguts al vessant nord del Pirineu puguin passar al sud i arribar a donar febles nevades(o rufagades) a la nostra vall. Aquest mateix vent pot produir efecte Föhn i disparar els termòmetres en ple hivern. El vent de ponent no sol bufar massa fort al fons de la vall a l’igual que el del sud-oest. La boira hivernal de l’interior del país no arriba a Bagà; si que es pot presentar alguns matins, però es dissipa amb rapidesa.

    3. HOSPITALET DE L’INFANT – CENTRE  ESCAT4300000043890A: La zona és caracteritza per les grans ventades de mestral pur. Es superen els 100 km/h amb certa facilitat. El mestral/aponentat no acostuma a deixar grans registres a la zona. Els vents de xaloc o llevant també poden deixar ratxes fortes. Les temperatures mínimes a l’estiu, acostumen a ser les més altes de Catalunya, juntament amb les grans ciutats com Barcelona, però en canvi, a l’hivern, durant les nits anticiclòniques refreda força més degut als catabàtics però lluny de les glaçades. Les precipitacions més abundants es donen amb llevantades clàssiques.

    4. BALAGUER (137M)  ESCAT2500000025180A: L’observatori destaca per la seva continentalitat. Les màximes difícilment sobrepassen els 15ºC durant l’hivern, però si superen amb escreix els 10ºC els dies que no hi ha boira. Les mínimes són molt més baixes, sobretot amb advecció, comparades amb el sud i centre del pla de Lleida. Les situacions que deixen més pluja són les de sud, tot i que algunes tempestes d’estiu són severes, en general les quantitats de precipitació difícilment superen els 15 o 20 litres. Les ratxes màximes de vent es donen sempre amb vent de mestral a l’hivern. A l’estiu les marinades de xaloc poden arribar a 30 km/h o en temporals de llevant, pot arribar a ventar bé també.
    5. FIGUEROLA D’ORCAU (550M)  ESCAT2500000025655B: Aquesta estació està situada en un indret, on podríem dir que és un dels llocs al nostre país de clima continental, amplitud tèrmiques grans, pluges concentrades a abril i maig, en menor mesura juny i setembre octubre. Tempestes estiuenques importants de tarda. Hiverns freds, amb temperatures que poden baixar facilment fins als -9º/-10º
    i a l’estiu temperatures que que s’enfilen fins als 40º. Les precipitacions són abundants en situacions de SW i S, on hi acostumen a arribar amb grans precipitacions fins i tot llevantades de SE.

    6. LLAGOSTERA – MUNICIPAL (120M)  ESCAT1700000017240A: El vent predominant és el garbí, tot i que en situacions de tramuntana, també pot arribar a bufar forta. A nivell de temperatures, la inversió tèrmica hi fa molta feina, màximes força elevades i mínimes força baixes. Amb inversió tèrmica és quan es donen els valors mínims, posteriors a adveccions de nord. Els màxims pluviomètrics es donen en situacions de llevant pur.

    7. RIBES DE FRESER – CÀMPING (985M)  ESCAT1700000017534B: L’efecte fogony o föhn: Es dona principalment quan bufa vent de SE, S o SO i aquest ascendeix pel vessant sud del Taga (2.040 m) i baixa reescalfat directe a l’estació fent augmentar la temperatura entre 2 i 4ºC de forma habitual i baixar la humitat entre 15/25%, també passa amb la tramuntana, però menys freqüentment. L’increment de la temperatura per l’alçada és un fenomen casi bé perpetu en situacions anticiclòniques hivernals a Ribes de Freser i més esporàdica però marcada la resta de l’any. Darrerament aquest efecte s’ha vist incrementat, donant dades de temperatura a Núria de 5ºC, 0ºC a Ribes, a les matinades. L’observatori està bastant protegida des del punt de vista muntanyós. Tot i això, el mestral, en situacions de nord i el ponent canalitzats per la Collada de Toses, acostumen a entrar amb força. Tant en les llevantades com en les borrasques atlàntiques, Ribes de Freser queda sempre una mica al mig entre els registres de Planoles i Tregurà a la Vall de Camprodon, però tot i així la mitjana anual és de 1.065 mm essent els mesos més plujosos el setembre, maig i juny respectivament amb uns registres de 120 a 125 mm per mes.

    8. VIC CENTRE (500M)  ESCAT0800000008500A. Observatori meteorològic oficial del SMC, XOM. La zona destaca per la conca de la plana on es produeixen gairebé a diari, inversions tèrmiques destacables, sovint amb boira molts matins, però difícilment hi acaba aguantant tot el dia. Els ruixats i tempestes postfrontals, juntament amb les situacions de sud-est, són les que més pluja deixen a Vic amb diferència. El vent dominant acostuma a ser de sud, on s’arriba a 30/40 km/h amb certa facilitat. No és una zona on venti gaire amb cap situació de vent en concret.


    QUANT ALS PREMIS PEL GUANYADOR DEL CONCURS... ARA COM ARA NO TENIM PREMI, PERÒ ESTEM A L'ESPERA DE QUE APAREIXI ALGUNA RECOMPENSA PEL GUANYADOR.

    BASES LEGALS PER A CONCURSAR:


    1. Els concursants es donaran d’alta mitjançant una plantilla que es estarà disponible en l’apartat de CONCURS D’OBERSVADORS METEOROLÒGICS.
    2. Les variables a preveure seran: temperatura màxima, temperatura mínima(ºC), precipitació amb decimals (mm) i vent (km/h).
    3. La precisió de les dades de temperatura, serà de dècima en dècima. La de precipitació, les dades s’hauran de posar en dècimes de mínim 0,2 mm. Sempre amb nombres de dècimes de litre parells, tal i com ho registren les Davis. Una precipitació de 0,1 mm es contarà com a inapreciable, que no es comptabilitzarà com a precipitació. El vent s’haurà d’introduir en una forquilla de 5 km/h.
    4. El mesurament de les diferents variables, serà des de les 00h (hora local) del dissabte, fins les 00h (hora local) del dilluns.
    5. A nivell de temperatura màxima i mínima, així com també amb el vent, serà l’enregistrat dins el període aquest de les 48h, és a dir, s’hauran d’introduir les dades extremes de tot el cap de setmana. En canvi, a nivell pluviomètric, s’haurà d’anotar l’acumulat de tot el cap de setmana.
    6. Els pronòstics s’hauran d’enviar a la pàgina web corresponent, abans de les 00h (hora local) de dissabte. És a dir, divendres a la nit.
    7. Si les dades d’alguna de les estacions participants en el concurs meteorològic, no es poden consultar, no es tindrà en compte per a aquell cap de setmana i quedarà la previsió d’aquella estació, en blanc.
    8. El concurs començarà el cap de setmana del 15 i 16 de desembre fins al proper 9 i 10 de febrer de 2019, el cap de setmana de reis no hi haurà concurs. En total seran 12 jornades de concurs.
    9. Els concursants s’hauran d’inscriure abans de que comenci el concurs en el termini determinat per fer les inscripcions (fins aquest proper divendres 14, a les 20h). Haurà de ser amb el mateix nom d’usuari que el del fòrum i se li haurà d'enviar un missatge privat a en marc_rusi.
    10. Un cop s’estigui inscrit, no hi ha cap obligació de participar cada cap de setmana, és purament voluntari i d’interès pròpi. El cap de setmana que no es participi, no puntuarà, amb la qual cosa penalitzarà de cara a la classificació general.


    PUNTUACIÓ DEL CONCURS:

    TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES: Es puntuarà a partir de la desviació absoluta obtinguda i es sumarà la puntuació de la màxima més la mínima. Aplicant la següent taula:
    Diferència de 0,0ºC, clavada: 15 punts.
    Diferència de 0,1 a 0,2ºC: 12 punts.
    Diferència de 0,3 a 0,5ºC: 7 punts.
    Diferència de 0,6 a 1ºC: 4 punts.
    Diferència de 1,1 a 1,5ºC: 2 punts.
    Diferència de 1,6 a 2ºC: 1 punt.
    Diferència de 2,1 a 3ºC: 0 punts.
    Diferència de més de 3ºC: Resta -1.
    Diferència de més de 4ºC: Resta -3.
    VENT (KM/H): Es puntuarà aplicant la següent taula (sempre les forquilles seran múltiples de 5 km/h).
    Ratxa màxima dins la forquilla de 5 km/h assignada: 10 punts.
    Ratxa màxima de 5 km/h de diferència: 5 punts.
    Ratxa màxima de 10 km/h de diferència: 2 punts.
    Ratxa màxima de 15 km/h de diferència: 1 punt.
    Ratxa màxima de 20-30 km/h de diferència: 0 punts.
    Ratxa màxima de més de 30 km/h de diferència: Resta 10 punts.
    Es prohibiran valors que no siguin acabats amb 0 o 5.
    PRECIPITACIÓ: Es puntuarà a partir de la desviació absoluta obtinguda i si s’encerta que precipita, ja suma 3 punts extres. Si no precipita i s’ha marcat precipitació, es restaran 5 punts. I si no s’ha marcat precipitació i precipita, es resten 5 punts també. A partir de la següent taula, es puntuarà de la manera següent sempre i quan hi hagi precipitació:
    Diferència de 0,0mm (encert total amb dècimes): 20 punts.
    Diferència de 0,2 a 1mm: 10 punts.
    Diferència de 1,2 a 2 mm: 8 punts.
    Diferència de 2,2 a 5 mm: 5 punts.
    Diferència de 5,2 a 10 mm: 1 punt.
    Diferència de 10 a 15 mm: 0 punts.
    Diferència de més de 15 mm: Resta 10 punts.
    Diferència de més de 20 mm: Resta 20 punts.

    ESTACIONS METEOROLÒGIQUES EN QUE ES BASARÀ EL SEGON CONCURS (TOTES DE METEOCLIMATIC):


    1. BARCELONA – GRÀCIA (105M)  ESCAT0800000008024A: L’observatori es caracteritza per unes mínimes molt altes en situacions de calma o inversió tèrmica, l’illa de calor de la ciutat, passa factura. En canvi, amb vent i advecció freda o precipitació, es quan la temperatura baixa amb més facilitat. Les marinades de S i SW són les més freqüents, en aquest últim cas –sud-oest-, venen una mica més reescalfades pel Baix Llobregat. Les precipitacions més abundants es donen amb xaloc, les llevantades de gran recorregut no són gaire efectives. El rebuf algunes vegades pot donar tempestes inflant els registres sorpresivament. Els vents de ponent i llevant són clarament els més potents a l’observatori, es superen amb certa facilitat els 60 km/h. Localment, les marinades de garbí també bufen amb ganes, però només puntualment, superen els 50 km/h. La tramuntana amestralada o el xaloc, són els vents més febles a l’observatori amb diferència.

    2. BAGÀ – NORD (865m)  ESCAT0800000008695A. Presenta uns estius força plujosos, amb abundants tempestes de mitja tarda. Les llevantades de tardor també hi arriben amb força nitidesa: els vents de procedència marítima entren des del Ripollès i acaben topant amb les estribacions de la serra del Cadí, a ponent de Bagà, fent que les precipitacions s’intensifiquin. Els episodis del sud també aporten força aigua a la vila, ja que els vents humits penetren per la vall del Llobregat i topen amb el Moixeró que els obliga a ascendir i per això les pluges es reforcen en arribar a la nostra zona. El vent del nord és canalitzat per la vall, per tant varia la direcció i ens arriba normalment del oest-nord-oest. Bufa amb força intensitat molts dies d’hivern i escampa els núvols amb rapidesa. No és estrany, però, que en situacions molt marcades de nord els núvols retinguts al vessant nord del Pirineu puguin passar al sud i arribar a donar febles nevades(o rufagades) a la nostra vall. Aquest mateix vent pot produir efecte Föhn i disparar els termòmetres en ple hivern. El vent de ponent no sol bufar massa fort al fons de la vall a l’igual que el del sud-oest. La boira hivernal de l’interior del país no arriba a Bagà; si que es pot presentar alguns matins, però es dissipa amb rapidesa.

    3. HOSPITALET DE L’INFANT – CENTRE  ESCAT4300000043890A: La zona és caracteritza per les grans ventades de mestral pur. Es superen els 100 km/h amb certa facilitat. El mestral/aponentat no acostuma a deixar grans registres a la zona. Els vents de xaloc o llevant també poden deixar ratxes fortes. Les temperatures mínimes a l’estiu, acostumen a ser les més altes de Catalunya, juntament amb les grans ciutats com Barcelona, però en canvi, a l’hivern, durant les nits anticiclòniques refreda força més degut als catabàtics però lluny de les glaçades. Les precipitacions més abundants es donen amb llevantades clàssiques.

    4. ALMOSTER - PICARANY (ESCAT4300000043393E): És una zona peculirar perque no li afecten les inversions tèrmiques, a més, és una zona punta en gregalades i llevantades, perque la seva situació a SE, a l'estar enlairada i lliure de relleus geogràfics pel mig, fa que el vent arribi molt fort i sostingut sempre.El mestral , al caure a sotavent de l'orientació nord, l' hi afecta menys, però això és per questions orogràfiques locals.En quant a pluviomteria li afecten de plè els trens convectius que entren pel Cap de Salou ( situació SSE), i algunes vegades, les tempestes locals que es formen a sotavent de la Mussara.La marinada també hi té molta influència, sent un punt on sovint fem màximes de 2 a 4 graus més baixes que a Reus degut a l'alçada (350 msnm).
    5. FIGUEROLA D’ORCAU (550M)  ESCAT2500000025655B: Aquesta estació està situada en un indret, on podríem dir que és un dels llocs al nostre país de clima continental, amplitud tèrmiques grans, pluges concentrades a abril i maig, en menor mesura juny i setembre octubre. Tempestes estiuenques importants de tarda. Hiverns freds, amb temperatures que poden baixar facilment fins als -9º/-10º
    i a l’estiu temperatures que que s’enfilen fins als 40º. Les precipitacions són abundants en situacions de SW i S, on hi acostumen a arribar amb grans precipitacions fins i tot llevantades de SE.

    6. LLAGOSTERA – MUNICIPAL (120M)  ESCAT1700000017240G: El vent predominant és el garbí, tot i que en situacions de tramuntana, també pot arribar a bufar forta. A nivell de temperatures, la inversió tèrmica hi fa molta feina, màximes força elevades i mínimes força baixes. Amb inversió tèrmica és quan es donen els valors mínims, posteriors a adveccions de nord. Els màxims pluviomètrics es donen en situacions de llevant pur.

    7. RIBES DE FRESER – CÀMPING (985M)  ESCAT1700000017534B: L’efecte fogony o föhn: Es dona principalment quan bufa vent de SE, S o SO i aquest ascendeix pel vessant sud del Taga (2.040 m) i baixa reescalfat directe a l’estació fent augmentar la temperatura entre 2 i 4ºC de forma habitual i baixar la humitat entre 15/25%, també passa amb la tramuntana, però menys freqüentment. L’increment de la temperatura per l’alçada és un fenomen casi bé perpetu en situacions anticiclòniques hivernals a Ribes de Freser i més esporàdica però marcada la resta de l’any. Darrerament aquest efecte s’ha vist incrementat, donant dades de temperatura a Núria de 5ºC, 0ºC a Ribes, a les matinades. L’observatori està bastant protegida des del punt de vista muntanyós. Tot i això, el mestral, en situacions de nord i el ponent canalitzats per la Collada de Toses, acostumen a entrar amb força. Tant en les llevantades com en les borrasques atlàntiques, Ribes de Freser queda sempre una mica al mig entre els registres de Planoles i Tregurà a la Vall de Camprodon, però tot i així la mitjana anual és de 1.065 mm essent els mesos més plujosos el setembre, maig i juny respectivament amb uns registres de 120 a 125 mm per mes.

    8.SANT JULIÀ DE VILATORTA (ESCAT0800000008504A): Estació meteorològica caracteritzada per les fortes inversions tèrmiques tant a l'estiu com a l'hivern, amb glaçades frequents, la temperatura agafa un caire molt continental.Les boires són força persistents durant periodes hivernals reduint la gran amplitud tèrmica que hi pot haver a l'estiu.Les situacions de xaloc són les que normalment acostumen a portar més quantitat de precipitació juntament amb les tempestes d'estiu provinents del nord de la comarca. El vent no acostuma a bufar gaire intens, tot i que el ponent a vegades s'endinsa bé i les marinades de sud a l'estiu.


    QUANT ALS PREMIS PEL GUANYADOR DEL CONCURS... ARA COM ARA NO TENIM PREMI, PERÒ ESTEM A L'ESPERA DE QUE APAREIXI ALGUNA RECOMPENSA PEL GUANYADOR.

    Bon dia, el model americà porta basants dies apuntant a un gran escalfament sobtat estratosfèric abans de Nadal amb valors a 10 HPa de 0º. No tinc experiència amb temperatures a l'estratosfera, però 0º sembla important. L'escalfament sobtat es produïria damunt de Sibèria Oriental i aquesta localització sembla bona per generar un gran anticicló de bloqueig polar-subpolar entre l'Atlàntic nord i Sibèria occidental. Els experts del fòrum podrien opiniar sobre el tema, però sembla que la travessa meteoròlogica girarà entorn aquest punt. Sembla que el mapa a seguir aquests dies sera el de 10 HPa. En la meva modestíssima experiència, un cop es comfirmi el calentament, els canvis que es produeixen a superfície i per tant es vagin modelitzant als mapes ordinaris apareixen de manera molt sobtada, quasi d'una sortida a una altra.


    gfsnh-10-6.png

    gfsnh-10-300-2.png

    Molt interessant el tema dels escalfaments estratosfèrics i la seva propagació a la troposfera.Els darrers hiverns en quant hi ha manca de fred s'està convertint en un tema molt recurrent.Sempre és bo enriquir-se amb altres eines ;) .Malgrat tot hem de ser conscients de les limitacions, a dia d'avui, que encara existeixen en aquest camp.Sota la meva humil opinió em penso que hi ha que estan creant una mena de "populisme" un tant frívol respecte al tema en questió.Les incògnites respecte a la seva causa/efecte crec que encara estan per damunt de les certeses.Tot i això benvinguts siguin els nous camps d'investigació.

    Bon dia !!!! encetem setmana i després d'unes quantes podrem dir que tindrà la novetat de que hi haurà absència de precipitacions arreu.A tot estirar potser algun ruixat escadusser aquesta tarda a la zona més nordoccidental del Pais.Ambient molt agradable tret de fondalades on les amplituds tèrmiques molt marcades ens reocordaran que l'hivern ha fet acte de presència principalment en registres de mínimes.
    Tot esperant a encetar la propera setmana a veure què ens depara. Haurem d'estar a atents a banda i banda del hemisferi per intentar treure l'entrellat.Ja a partir de dijous haurem de mirar a l'esquerra de la nostra posició en el mapa, lluny, molt lluny....per l'est de les costes nordamericanes es començarà a gestar un engendre de baixes pressions:

    engendre.jpg

    Caldrà estar atents en veure el seu posterior recorregut. Tot apunta a que tindrà un radi reduit però a l'hora anirà perdent pressió en el seu recorregut cap a l'est.El primer obstacle serà veure si s'acaba reabsorvint amb la baixa sudislandesa:

    reabsorcio.jpg

    Aquest punt encara està una mica incert., doncs ahir encara hi havia models que feien emergir la dorsal per la part devantera d'aquest petit, però potent centre depressionari. Aleshores automàticament feia bascular tota l'estructura de centres d'acció cap a l'est i a nosaltres ens deixava sotmesos a posteriors escenaris d'altes pressions.
    En canvi ja s'entreveuen escenaris cada cop més nombrosos que ens mostren la reabsorció del centre depressionari amb la baixa provinent d'altes latituds.Això comportaria una laminació més marcada de l'anticicló en la seva part descendent:

    reabsorcio2.png
    De produirse això sen's podria girar algo més de cara un escenari futur. A partir d'aquí aleshores ja caldrà anarse'n a la part dreta del mapa hemisfèric per a veure si la dorsal aconsegueix tumbar-se lo suficient per a crar una retrogressió freda.
    Com veieu queda un munt i un món en aquesta partida d'escacs.I la sequència "lògica", no ens enganyem, seria un "tot a l'est".Però mai se sap.