L'estrella de Przybylski ¿és feta de sal de l'Himàlaia?
tp_estrella-sal.jpg
L'estrella de Przybylski
Vaig sentir a parlar d'aquesta estrella ja fa anys, però m'ha tornat a venir present per una conferència a la que vaig assistir recentment, impartida pel prof. Joan Parellada, de la facultat de Física de la UB. L'estrella de Przybylski té el número de catàleg estel·lar HD 101065. És a uns 355 anys-llum de la Terra, a la constel·lació de Centaure. Té una magnitud aparent de +8,02. Va ser descoberta el 1961 per l'astrònom polonès-australià Antoni Przybylski.
Fins aquí sembla una estrella de tantes, una dels milers de milions d'estels que hi ha a l’univers. Però és un dels objectes estel·lars més estranys que es coneixen. L’examen de la llum que emet permet deduir-ne la seva composició, com a tots els estels, i els astrònoms es van sorprende per la presència de molts elements, més que a altres estels: inicialment 51 de diferents (Wegner, Petford 1974) y posteriorment molts altres, fins a un total de 76. A la figura 2 es mostren, en groc o en blau clar, els elements detectats a aquesta estrella. A les referències indicades es detallen les tècniques d’identificació usades, i els valors de l’abundància de cada element, quan s’han pogut determinar.
La sal de l'Himàlaia
Al nostre planeta hi ha una substància tan notable com l'estrella de Przybylski: es tracta de la sal de l'Himàlaia. És ben conegut que al Pakistan hi ha mines de sal: la mina de sal de Khewra, al Punjab, és una de les més grans del món, d'on s'extreu la dita sal rosa de l'Himàlaia (si bé la mina és a un miler de quilòmetres de la serralada).. Aquesta sal procedeix d'evaporites del període càmbric, de fa de 250 a 500 milions d'anys. S'explota des del 1200 dC, però la comercialització a Europa es fa des dels anys 90 del segle XX, i va ser el comerciant Peter Ferreira qui la va introduir a Alemanya inicialment.. Es ven molt més cara que la sal de taula habitual, i s'afirma, sense cap evidència científica ni clínica, que té diverses propietats positives per al benestar i la salut, afirmacions reiteradament desmentides pels experts (Hall 2014).
En total són 86 elements, Són els marcats en blau clar o blau fosc a la taula periòdica de la figura 2. Sorprèn la presència de diversos elements radioactius com l'actini, el tori, el plutoni o el neptuni. Igualment és notable la presència d'àstat i de franci, els elements menys abundants a la Terra.
Comparació estrella-sal
Una primera comparació qualitativa mostra que hi ha 70 coïncidències d'elements presents a l'estrella i a la sal. Són els de fons blau clar a la taula periòdica de la figura 2. Hi ha 9 elements que només són a l'estrella: són els de fons groc. Tots menys l'heli són radiactius. En canvi, hi ha 16 elements que són només a la sal; tots menys el Be són semimetalls o no metalls. Són els de fons blau fosc.
https://enciclopedia.cat/divulcat/Lestr…al-de-lHimalaia