Fosfà a l'atmosfera de Venus: organismes vius o reaccions abiòtiques?
Ahir s’anunciava un descobriment realment sorprenent i que en si mateix repta el nostre coneixement sobre la física atmosfèrica al planeta veí. El treball publicat a la revista Nature Astronomy, i liderat per la professora Jane Greaves, de la Universitat de Cardiff (Regne Unit), demostra l’existència d’una quantitat relativament petita de fosfà a Venus, unes vint molècules per cada bilió (Greaves et al., 2020). Per insignificant que pugui semblar, aquest resultat ha provocat en la comunitat científica una reacció en cadena.
Va ser justament la mateixa professora Greaves qui va trobar l’evidència de fosfà a les observacions que va fer de Venus fent servir el James Clerk Maxwell Telescope (JCMT) ubicat a Hawai. No s’ho podia creure! És per això que va crear un equip científic per tal de comprovar-ho de manera redundant, fent servir les 45 antenes actualment disponibles de l'Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA), ubicat a Xile. Els espectres van revelar la signatura rotacional característica de la molècula de fosfà, confirmant així el descobriment.
Per tal d’explicar la magnitud d’aquesta fita cal començar per un concepte ben senzill, dels primers que explico en l’assignatura d’astrobiologia dels màsters que imparteixo. El comportament de cada atmosfera dependrà dels compostos que la formin però, sobretot, del seu estat d’oxidació. Aleshores, cal tenir molt en compte que l’atmosfera de Venus és molt oxidant perquè ha anat acumulant diòxid de carboni, que domina la composició de l’atmosfera (96,5%), juntament amb una quantitat menor de nitrogen molecular (3,4%) de caràcter neutre i traces d’altres gasos minoritaris. Fixem-nos que a les atmosferes reductores de Júpiter i Saturn, on manca l’oxigen, ja s’ha descobert la presència de fosfà, però que n'hi hagi també al planeta Venus és una autèntica revelació. De fet, la molècula de fosfà (PH3) involucra una estructura en forma de piràmide amb tres àtoms d’hidrogen enllaçats a un àtom de fòsfor. Podríem dir que és una molècula molt reduïda, a priori inexplicable en l’entorn altament oxidant de l’atmosfera de Venus. El debat científic resta, doncs, servit.
Tot i les possibles sospites que puguem tenir és el moment de continuar treballant i evitar especular, potser recordant la navalla d’Occam: “l’explicació més senzilla és probablement la correcta”. Segurament no trobem una resposta òbvia per les mancances actuals en el coneixement que tenim sobre l’entorn particular i els processos fisicoquímics que tenen lloc a l’alta atmosfera de Venus. Comença, doncs, una carrera científica per tal d’explicar l’origen d’aquest fosfà. El nostre propi grup de recerca té una hipòtesi de treball ben engrescadora que ens caldrà estudiar en detall.
https://www.enciclopedia.cat/divulcat/fosfa…ions-abiotiques
