Mentrestant a USA estan registrant alguns rècords de temperatures mínimes.
EAUKwH_WsAA87rn.jpg
https://weather.com/forecast/regio…ld-plains-south
EAWVExNXkAEa1BU.jpg
baixa-2-3.jpg
https://www.accuweather.com/en/weather-new…breakingweather
EAZSsAoXsAATiw1.jpg
Rècords de temperatures màximes assolides el dia 25 de juliol a Europa
França
EAVhSlFXkAA5f8d.jpg
EAVAY4FW4AAHmr6.png
EAVpvOpW4AERpJd.png
EAUnnapXkAAJLCc.jpg
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Alemanya
EAV48weXUAENPWQ.png
EAV1NZFX4AECNJF.png
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Rècords de màximes assolides aquest any a diferents parts del món
EAWHU5wXoAUsfeL.jpg
Bona nit,
Jornada marcada per temperatures rècord que s'han assolit en alguns indrets d'Europa com per exemple a França o Alemanya. Aquí a BCN avui no ha fet tanta calor però la xafogor ha estat molt elevada! Bé a hores d'ara també continua sent intensa. :sick:
EAWcY9fXYAY-AuX.jpg
EAWRkBaXYAgVRdS.png
Alguns rècords assolits en el dia d'avui a Europa:
EAWSuVIXUAASUY8.jpg
https://www.ccma.cat/el-temps/nous-…oticia/2937870/
Per sort les altes temperatures i la xafogor tenen les hores comptades i aquest cap de setmana tindrem un respir, encara la setmana que ve de nou podria ser que les temperatures tornin a pujar de forma notable. Però bé carpe diem i a gaudir del finde! :woohoo:
201907252300_s91g.jpg
Bon seguiment!
Més rècords de màximes en el dia d'avui a Bèlgica, Alemanya i Holanda. Demà es podria superar algun rècord més com per exemple a París.
Bèlgica
L'anterior rècord era de 38.8ºC.
EAPk2eFXsAE-8Wc.jpg
https://www.infoclimat.fr/observations-m…rhet/000M0.html
EAQcvBvWwAEmvzc.jpg
@DorianDziadula
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Alemanya
L'anterior rècord era de 40.3ºC del 5 de juliol de 2015
EAQ-sR5XUAEYUQd.png
Màximes previstes per avui i demà
EAOwiKPXoAAGdab.jpg
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Holanda
Diverses estacions han superat l'antic rècord de 38.6ºC, registrat al mes d'agost de l'any 1944.
EAQQl2_XYAAfPxq.jpg
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
A França demà es podria superar algun rècord. Màximes previstes per avui dijous.
EAPnas8WsAIvmZV.jpg
Preocupa el jet stream: las olas de calor cada vez son más severas
No te pierdas las conclusiones de los últimos estudios sobre el calentamiento global. Se presentaron en sociedad ayer, en la Universidad de Alicante, de la mano de expertos de primer nivel.
Ayer la Universidad de Alicante acogió la jornada ‘El cambio climático y las emergencias’, donde expertos de primer nivel evaluaron la situación actual y futura del calentamiento global. “El problema ambiental más importante al que se enfrenta la sociedad”, según Javier Martín Vide, Catedrático de Geografía Física de la Universidad de Barcelona. Vide abrió la ronda de ponencias involucrando a todos en la problemática, “cualquiera tiene una cuota de participación, quemando combustibles fósiles y siendo víctimas de sus riesgos”. Hasta a los más pequeños de la casa, “un niño a los 5 años ha dado la vuelta al mundo en coche, solo con ir al colegio”.
Todos los ponentes hicieron referencia a la realidad inequívoca del calentamiento global, al nivel de la acidificación de los océanos y el agujero de la capa de ozono. “La tasa de pérdida de especies es equivalente a la que indujeron otras extinciones pasadas”, destacó Vide. La influencia del ser humano en todo esto se antoja incuestionable. El hielo en el Ártico ha disminuido a la mitad y en cuestión de dos décadas podría ser totalmente navegable en verano, un hecho “muy apetecible” para las relaciones comerciales entre países como Estados Unidos o Japón.
Jornada històrica cap a l'oest de França. S'han batut alguns rècords de màximes :sick:
EALIjSLXUAIHE9r.jpg
EALX-6YXoAAAEnO.png
Les coses més estranyes que els astronautes d'Apollo van deixar a la Lluna
EAD5AnRXkAAGPEf.png
Una fotografia presa durant l'Apollo 17 mostra experiments científics en primer pla i fons amb una pila de residus incloent embolcalls i cobertes d'experiència a l'esquerra.
Tres pilotes de golf. Una foto de família. Equips científics grans. Una petita estàtua. Bosses i bosses de malbaratament humà d'un sabor o un altre. I, per descomptat, banderes americanes. Tot això entre les coses que van deixar enrere els dotze astronautes que van caminar per la lluna entre 1969 i 1972.
Gairebé mig segle més tard, les col·leccions variades segueixen existint, encara que és poc probable que hagi estat amable amb els objectes repartits pels sis llocs d’aterratge. Alguns dels objectes eren profundament significatius, enviats expressament a la lluna per quedar-se allà. Però el pragmatisme, en part, va guiar la decisió de deixar enrere el material terrestre: com més coses van descartar els astronautes, la lògica es va anar guanyant, més pes per alliberar les roques lunars a la Terra.
Caca d'astronautes a la lluna
I llavors, per descomptat, hi ha residus humans .
Apollo 11 va deixar enrere quatre conjunts de recollida d’orina i quatre bosses d’emesis. "Això és realment l’extrem oposat a l’espectre d’aquests objectes acuradament seleccionats i acuradament col·locats, és literalment la bossa de caca que s’aboca fora de la nau espacial", va dir Gorman. "Però, d'alguna manera, codifica tanta informació, si no més, perquè els residus del cos humà són rics en informació sobre la dieta d'aquests astronautes a l'espai i sobre els efectes sobre els seus cossos".
La revisió de les bosses després dels seus llargs anys a la superfície de la lluna també podria ajudar els científics a entendre com el dur entorn lunar afectaria un cos humà, va dir, convertint-los en experiències posteriors a la realitat.
L'Índia llança amb èxit la seva primera nau a la Lluna
L'objectiu: aterrar a la superfície de l'inexplorat pol sud i deixar-hi un robot per analitzar les roques lunars
EAFXmezXkAEN9wl.jpg
@clima_gce
Fa 10 anys, l'Índia va fer el primer pas important en el seu programa espacial enviant una nau a orbitar la Lluna. Aquest matí s'ha enlairat una segona missió amb un objectiu molt més important: allunar a la superfície i deixar-hi un robot explorador.
La missió, anomenada Chandrayaan 2, és un bon exemple de com els últims anys s'han retallat les distàncies entre els Estats Units i Rússia i les noves potències espacials.
Fa una setmana, el llançament de la nau es va haver de suspendre una hora abans de l'enlairament. Aquesta vegada no hi ha hagut cap problema i el coet GSLV Mark III s'ha enlairat quan estava previst -a les 11.13, hora d'aquí- des de la plataforma de llançament del centre Espacial de Satish Dhawan, al sud del país. I enmig d'aplaudiments, la nau s'ha separat del coet 17 minuts després de l'enlairament.
Les restes de l'huracà Barry generen una gran tempesta a Nova York
D_7BDL0XoAMqDzO.jpg
Fa set dies que l'huracà Barry va aterrar a l'extrem sud dels Estats Units, a l'estat de Louisana. Tot i que ja no existeix com a estructura tropical, les seves restes encara cuejaven a mitjans de setmana. A Nova York, les tempestes van obligar a activat els avisos per inundacions sobtades.
Quin temps feia fa 50 anys durant el llançament i l'aterratge de l'Apolo 11?
D_3PlkwWsAIUDVV.png
@weatherchannel
D_3PmPqWkAEBReW.png
@weatherchannel
Mapa de màximes absolutes registrades al continent europeu, veurem la setmana que ve quins valors assolim! :woohoo:
D_7f6AYXsAAQUl5.jpg
@StormchaserUKEU
Tornar a aprendre de la Lluna: 50 anys després
Aquesta setmana commemorem una fita històrica, cinquanta anys des de l’allunatge del mòdul lunar Eagle el 20 de juliol de 1969 en el marc de la històrica missió Apollo 11 de la NASA. Poques vegades es parla de la fita aconseguida pels astronautes i dels riscos personals als quals es van exposar en múltiples activitats extravehiculars (EVA) per tal de recollir roques lunars i realitzar una sèrie d’experiments pioners a la superfície del nostre satèl·lit.
No es coneix gaire la importància d’aquelles roques i la fita que aquells astronautes van assolir, jugant-se la vida en cada sortida extravehicular. De fet, poques vegades es diu que existia una distància màxima que no havia de ser superada: un quilòmetre en les primeres missions (Apollo 11, 12 i 14), tot i que després va ser polvoritzada per les següents tres missions (15, 16 i 17), en què es van assolir distàncies recorregudes respectivament de 12,4 km, 4,3 i 3,3 km. Però per què exposar-se d’aquesta manera i posar en risc la vida dels astronautes en un ambient on l’impacte a hipervelocitat d’un petit meteoroide podria haver causat un desenllaç fatal?
La resposta en si mateixa és apassionant i, aquesta vegada, respon a la nostra curiositat científica. La NASA no va deixar res a l’atzar en la planificació de les missions. Cada allunatge de les Apollo va ser estratègic. Es feien en una zona de la Lluna on confluïen materials excavats de grans cràters d’impacte, entre les estries radials que sovint veiem contemplant la Lluna amb un petit telescopi. D’aquesta manera, els astronautes van tenir l’oportunitat de recollir roques procedents de milers de quilòmetres de distància i així cobrir àrees molt més extenses.
Com que les roques posseeixen edats de cristal·lització particulars, quantificant les abundàncies químiques i isotòpiques n’aconseguim la datació. Així, les roques ens parlen de l’antiguitat de les regions d’on procedeixen. La composició química i isotòpica de les roques lunars també ens expliquen els processos que les van formar i l’entorn extrem al qual han estat exposades des d’aleshores, a la superfície de la Lluna.
Imatge de satèl·lit de França del 15 de maig vs imatge del 15 de juliol. Es preveu una segona onada de calor de cara a la setmana que ve. Això encara accentuarà més la sequera. 
D_qtT3iWkAA2lAG.jpg
@SevereWeather_N
D_qtT3qWwAAIQJ2.jpg
@SevereWeather_N
És oficial: hem arribat als 46°C a França al juny
D_1mUk9W4AACmDL.png
Durant l'ona de calor de finals de juny de 2019, el vell registre de temperatura màxima a França de 44,1°C observat a Conqueyrac al Gard el 12 d'agost de 2003 va ser copejat diverses vegades. Moltes estacions han mesurat valors excepcionals. Així, es van registrar 45,9°C el 28 de juny a Gallargues-le-Montueux, a Gard. Aquests valors provenen de la xarxa d'estacions automàtiques operades per Météo-France en temps real.
Météo-France també recull les dades observades per la Xarxa Climatològica Estatal (RCE). Això inclou prop de 800 estacions de temperatura manuals, que estan a càrrec d’observadors voluntaris que envien les seves observacions amb un preavís d’uns dies. Entre totes aquestes observacions, es va trobar una temperatura màxima de 46,0°C a Vérargues (34), a menys de 10 km de l'estació automàtica de Gallargues-le-Montueux .
Després de comprovar i conèixer els climatòlegs de Météo-France, aquest valor ha estat validat. Aquesta posició és objecte d’una associació amb el Consell Departamental de l’Hérault que compensa i acompanya l’observador, i Météo-France, que controla i valida el lloc, l’equip i les dades.
El nou registre de temperatura absoluta observat a França és oficialment de 46,0 ºC. França se situa com el 6 º entre els països europeus que han experimentat la temperatura més alta per darrere de Grècia (48,0°C), Portugal (47,4°C), Espanya (47,3°C) Itàlia (47,0°C) i Bòsnia i Hercegovina (46,2°C).
Mapa de la màxima precipitació registrada als diferents estats d'USA causada per depressions tropicals, tempestes, huracans i els seus remanents.
D_tAqYpWsAAfLHX.png
https://www.wpc.ncep.noaa.gov/tropical/rain/tcstatemaxima.gif
@NWSWPC
Fantàstica tarda de méteo!!! :cheer:
En el cas de Barcelona no s'han registrat grans quantitats de pluja però ha caigut amb tal intensitat que en menys d'1 minut quedaves xop de dalt a baix! :lol: De poc ha servit el paraigües però bé remullar-se ha anat bé per refrescar-se una mica! :woohoo:
Mapa de temperatures actuals. Avui dormirem més fresquets 
ESCAT_tmp_v-2-3-4.jpg
Mapa de precipitació. Jornada en la que tornat a entrar en joc la "lototempesta".
ESCAT_20190717_rain_v.jpg
Aquí podeu llegir la crònica del Marcos Amores sobre l'espectacular tempesta que ha escombrat BCN:
Un aiguat contundent escombra Barcelona
Les ratxes de vent, previ a la pluja, han arribat a tocar els 100 km/h a l'Observatori Fabra
https://beteve.cat/medi-ambient/t…na-juliol-2019/
Bon seguiment!
Algun ruixat ara mateix fregant el sud de Catalunya.
DARRERA-PPI-AEMET-2-3-4-5-6-7-8-9-10-11-12-13-14-15-16-17-18.png
Bon seguiment!
Doncs finalment Barry haurà seguit aquesta peculiar trajectòria en forma de bucle.
D_eUGk7XsAA-XLt.jpg
Para cuando hayamos terminado con Barry , habrá trazado un circuito fascinante desde su nacimiento como una perturbación en las Llanuras hasta su último aliento como un remanente en el Medio Oeste en más de 10 días.
Alrededor del cuatro de julio, los grupos de tormentas eléctricas en las Llanuras formaron su propia área de baja presión a unos pocos miles de pies sobre el suelo, lo que los meteorólogos llaman un vórtice convectivo de mesoescala.
El remanente de Barry continuará moviéndose hacia el norte, y eventualmente se disipará en algún lugar de Missouri, según el Centro de Predicción del Tiempo de NOAA.
Esto significa que Barry puede terminar cerca del camino desde cuando se produjo una perturbación de nivel superior durante una semana antes. Sus restos probablemente se moverán por ese camino durante la primera mitad de la semana.
Se espera que El Niño se debilite a fines del verano, lo que podría llevar a una temporada de huracanes en el Atlántico más concurrida
AtlanticHurricaneActivity.png
Las condiciones de El Niño parecen estar debilitándose y se espera que esta tendencia continúe, lo que podría resultar en una temporada de huracanes más concurrida en el Atlántico.
De acuerdo con la última discusión del Centro de Predicción del Clima de NOAA, sigue vigente un aviso de El Niño , pero se espera una transición a condiciones neutrales en el próximo mes o dos y las condiciones neutrales es más probable que persistan hasta el otoño y el invierno.
Los pronósticos actuales para la temporada de huracanes en el Atlántico sugieren una temporada promedio cercana o ligeramente superior. La mayoría de los pronósticos esperaban que las condiciones débiles de El Niño se mantuvieran en el pico de la temporada de huracanes, a fines de agosto y septiembre.
Si las condiciones de ENSO-neutral se han desarrollado a fines de agosto, podría aumentar la posibilidad de una temporada de huracanes en el Atlántico más concurrida y una temporada de huracanes en el Pacífico oriental más tranquila que la media.
Sin embargo, otros factores además de la cizalladura del viento influyen en la actividad de los huracanes. Estos incluyen la temperatura del agua, la cantidad de olas tropicales que llegan desde África y la cantidad de aire seco que llega al Atlántico desde el Sahara.
Rècord absolut de temperatura màxima que es va registrar ahir a l'estació més septentrional del Canadà. L'anterior rècord era de 20.0ºC registrat el 8 de juliol de l'any 1956.
D_fjG2zXsAAEGbc.jpg
@EKMeteo
