SEGUIMENT METEOROLÒGIC - AGOST 2018

  • Gràcies per respondre! La veritat és que és curiós, perque pràcticament cada any es veuen pedregades en zones de l'interior de Catalunya, però a la ciutat gairebé mai. És curiós. En els meus 38 anys només he vist 2 o 3 pedregades a Barcelona. No sé per qué aquí és tan complicat que passi i a pocs kilòmetres sigui tan normal...

    En quant a les pedregades,post que apuntava Songoku...també aqui on visc,no pedrega mai...tret d'alguna calamarssada discreta en alguna forta tempesta...lo que es diu pedra,jo des del 1996 no la he vist mai...pocs anys abans en deuria caure una de bona,doncs es veient les persianes de molts pisos i cases,foradades...es a dir,que si venent els pagesos de la plana de Lleida aqui,ara que ens arriba l'aigua del canal Segarra-Garrigues,podrien posar els fruités amb la comfiança de que no els hi cal patir per la pedra.I a Barcelona,deu passar el mateix,no es zona apropiada...fixat que sempre pedrega als mateixos llocs,tret d'alguna excepció.

    Enviado desde mi SM-G950F mediante Tapatalk

  • i tant si hi te a veure xavi, la vegetacio en les pedregades

    es com tot,els arbres i boscos denoten que a una zona hi plou,pero alhora hi plou perque hi ha boscos..

    es una cadena.

    si aqui canviessim les terres de seca i es convertis tot en regadiu,estic segur que augmentaria l'index de pedregades i baixaren les minimes a l'estiu

    penseu que a tornabous per ex,a 10 kms d'aqui i zona mes baixa,les minimes d'estiu sempre son 2-3 graus mes baixes que a les d'aqui,sinó nomes cal mirar les dades del meteocat de cada dia.

  • Penso que és més aviat un tema orogràfic. Malauradament les planícies més extenses de la depressió central estan envaïdes per conreu de regadiu. Per tant, coincideix l'orografia més òptima per la pedra i l'extensió actual de regadiu.
    Als Monegros, tot i que cada cop més hi entra més l'insostenible blat de moro, predomina el secà i hi pedrega sovint.

  • Si jo fos polític...com a mínim obligaría " per decret" a reforestar tots els marges entre els camps d'aquestes comarques...llavors,incentivar el reg i altres cultius...el monocultiu,ha desertitzat encara mes la zona...i cada cop eliminant mes arbres als marges per que els molesta amb la maquinaria,hariem de ser tots ,una mica mes compromesos amb frenar la desertificació..

  • Per a pedregades es necessita nuvulositat de gran desenvolupament vertical amb fortes corrents ascendents i descendents dins del nuvol. Està clar que l'orografia hi te a veure i el fet de tenir bones palanques aprop afavoreix. També és més frequent veure mànegues damunt del mar que en terra ferma aquí Catalunya.Això no treu que a vegades hi hagi grans excepcions en ambdues circunstancies.

  • Buenas tardes, en estos momentos tenemos los siguientes datos, 30,1ºc con 69% de humedad, viento del WSW a 10 km/h y 1015,6 Hpa con 849 W/m2.


  • Uaaaaaaaa, quina imatge...ni a les pel·lícules!!!

    Q

  • Bona tarda,

    Avui la màxima inestabilitat tempestuosa es concentrarà de nou cap a la serra transversal.

    Tenim zones molt favorables a convecció el voltant de les línies discontinues, avançada la tarda, el vespre i especialment la nit, les tempestes agafaran notable activitat cap el interior del quadrant NE, el festival de llampegades en hores nocturnes serà notori.

    Compte les comarques de La Selva, Osona, Gironès, La Garrotxa i zones pròximes, s'esperen xàfecs intenssos que poden acumular registres superiors els 30-40mm.

    ukmo_2018-08-30.png

    Desde Pineda ja s'escolten trons llunyans de la potent tempesta del Montnegre, sembla que avança lentament cap el Alt Maresme.

  • Si jo fos polític...com a mínim obligaría " per decret" a reforestar tots els marges entre els camps d'aquestes comarques...llavors,incentivar el reg i altres cultius...el monocultiu,ha desertitzat encara mes la zona...i cada cop eliminant mes arbres als marges per que els molesta amb la maquinaria,hariem de ser tots ,una mica mes compromesos amb frenar la desertificació..

    Xavi, al meu poble hi ha gent que mata intencionadament, sense cap conseqüència, carrasques i pins perquè els veuen una competència en aigua, nutrients i llum als seus conrreus. I és molt feridor!!

    Sobretot, és greu en el cas de les carrasques, perquè elles ocupaven el millors sols del terme, on hui hi ha tarongers, quedant-ne molt poques.

    Sent from my Mi A1 using Tapatalk

  • El blat de moro crec que es dels conreus mes perjudicials que tenim extensius; necessiten molta aigua , i a l, Emporda la treuen de pous il-legals , i la gent que viu de l´aigua dels pous ens hem quedat 3 anys sense , i veure com reguen el blat de moro al canto de casa teva amb els aqüifers destrossats. El nivell freatic baixissim , per la sequera , pero ells anar regant .
    Els politics fan la vista grossa fins que els boscos ja no es puguin recuperar . vaja inercia a la destruccio que tenim . Hem de cuidar mooooooolt la natura , ens estem passant ......

    fanatic de meteo desde petit, nescut a Sarria de Ter GIRONA. VIVINT A BCN , PERO AMB CASA FALILIAR A LA GARROTXA, MAIA DE MONTCAL..... AMANT DE LES SITUACIONS SIBERIANES I POLARS.....

  • Cert! El regadiu suposa el 75% de consum d'aigua, és a dir, asseca rius i malmet directa i indirectament la biodiversitat. Malgrat això, és bó pel PIB i per quatre empresaris, per tant, via lliure.

    Tempestot al Montnegre. Falten registres, però algunes localitats de les perifèries de la tempesta ja sumen 12mm. Calculo uns 40mm al centre.

  • Ara que parlem de pedregades, tinc un dubte, a veure qui m'ho pot respondre:

    Com és que és tan extremadament estrany veure pedregar a Barcelona? Les calamarsades i pedregades són més cares de veure que la neu, fins i tot. Si faig un repàs mental a la meva vida, recordo haver vist diversos episodis de nevades de més o menys intensitat a la ciutat... però de ruixats de pedra o calamarsa només en sabria dir un parell o tres.

    Com és que costa tant de veure per la ciutat un fenomen que suceeix amb certa freqüència a la resta de Catalunya?

    Bon dia, és una pregunta molt interessant!, i de molt difícil resposta degut a la gran complexitat de la situació, a veure si m'en surto:

    Les pedregades obeeixen a un cúmul de factors intrerelacionats, el primer es que calen grans tempestes convectives, precíssament el pla de Lleida és on es produeix el major gradient tèrmic, les temperatures elevades afavoreixen potents conveccions d'aire que s'eleven fins els 12 km d'alçada, comparant amb Barcelona, aquestes tempestes ja solen arribar desgastades a la costa, per tant sense la pedra.
    Per que es formi una gota d'aigua en una corrent ascendent cal un nucli de condensació que actuï de catalitzador, el que s'anomena un aerosol, que pot ser tant físic com una micropartícula de pols com químic, (precissament el iodur de plata és dels millors).
    Per tant aquest aerosol "aconsegueix" que se li uneixi la humitat ambiental i formi la primera goteta que en el seu ascens anirà engruixint-se i acabarà congelant-se un cop entri en temperatura negativa.
    Quan a l'aire no hi ha prous aerosols catalitzadors sol passar que l'humitat es refreda notablement en el seu ascens convectiu sense que arribi a congelar-se, aleshores es forma l'humitat "superglaçada" que es manté en aquest estat gasós superfred (per que ha arribat molt amunt en el núvol) fins que finalment es creüa amb un nucli que a aquelles alçades ja sol ser un gra de calamarsa o pedra, incrementant una capa d'aquest.
    Ja sabem que quan la gravetat actúa i cau la pedra pot passar que sigui "segrestada" per una altra corrent ascendent, pujant-la de nou fins que torna a caure, aquest procés es pot repetir fins que la pedra ja és massa pesada per tornar a ser "segrestada" per una altra corrent ascendent.
    Al pla de Lleida encara es produeix un altre fenòmen que potencía les pedregades, i és l'aire més sec a les capes baixes (per tant més càlid i sec que a Barcelona) aquest aire sec des de la base fins a capes mitges provoca que les primeres gotes que precipiten puguin resultar parcialment evaporades, al perdre volum poden ser segrestades per una corrent ascendent i arribar molt amunt on ja formaran el nucli d'una pedra.
    A més, aquesta evaporació a capes baixes i mitges té com a conseqūència un sobre-refredament de l'aire afavorint així encara més el refredament de la convectivitat que puja des de la base de la tempesta.
    Aquesta conjunció de factors és el que genera les potents tempestes del pla de Lleida.
    En canvi a Barcelona les tempestes que ens arriben de l'interior acostumen a arribar desfetes, i les tempestes fortes que tenim estan relacionades amb el mar, aquest aporta una dosi extra d'humitat però sobretot d'aerosols de naturalesa marina (el salnitre per exemple), això ocasiona unes tempestes de base molt més baixa i una quantitat de formació de gotes molt més important, vaja que les precipitacions a Barcelona es formen a cotes molt més baixes que a Lleida i amb un volum d'aigua precipitable molt més important, això es tradueix en tempestes d'aigua sense pedra, tan sols en unes poques que adquireixen un desenvolupament notable arribem a veure calamarsa de forma esporàdica uns pocs cops cada any.
    Jo només recordo una superpedregada a la meva vida durant la dècada dels anys 80.
    Tot i que aquest juliol va arribar una pedregada seca a algunes poblacions de la connurbació de Barcelona.

    Salutacions i amb l'esperança posada en demà al matí!, necessito aigua a Collserola!

  • Afegeixo al meu post anterior:
    Opino que les pedregades de Lleida s'originen per les temperatures més extremes de la franja, un cop entren al pla de Lleida es mantenen uns pocs km i moren.
    Opino que la transformació en regadiu d'àmplies superfícies atenuarà les temperatures extremes i aportarà humitat ambiental, apart de la xafogor comportarà un increment d'aerosols que pot incrementar la qüantitat precipitable i fer disminuir les pedregades.

    És la meva opinió.
    Això no treu que s'estiguin modificant les condicions del medi amb totes les seves conseqüències mediambientals com pèrdua d'espais de secà amb totes les seves comunitats associades i sobreexplotació dels recursos hídrics.

    Pros i contres!, per sort no sóc jutge!

  • Bona tarda.

    La resposta d'en Jordi Roca és moooolt aclaridora. De fet hi ha un estudi de fa uns 25 anys que ja en parlava d'això. Posava un exemple d'Israel on centenars d'hectàrees de zona desèrtica les van convertir en zona verda. La pluviositat d'aquella zona ha augmentat i ha disminuït la possibilitat de pedregades. Resumint, més vegetació implica més humitat i menys possibilitat de pedregades, jugant sempre amb l'orografia i l'aproximació més o menys de la influència marítima.

    Observatori a Pl.Kennedy de Barcelona i a Maçanet de la Selva

  • Bona tarda, ja des de casa!,

    Dades a St. Feliu de Guíxols:

    Temperatura: 24,5ºC
    Humitat: 58%
    Vent: Fluix, ENE (1Km/h)
    Temperatura de xafogor: 28,8ºC
    Punt de rosada: 15,7ºC
    Pressió: 1016 hPa.
    Estat del cel: Molt ennuvolat.
    Temperatura mínima: 20,4ºC (07:02h)
    Temperatura màxima: 26,2ºC (11:10h)

    Us deixo una foto de Barcelona des de l'aire, presa una mica abans del migdia.


    8DC8437B-A131-4317-8CE2-C8370A8355EA.jpeg


    Bon seguiment!

    ESCAT1700000017220B.png0186562485logo_guixols.jpg

  • Bona tarda des de Palazuelos, un altra dia una mica ensopit, sol i alguns núvols alts al matí i ara un tel molt fi de núvols alts que no impedeix l'acció del sol.
    També núvols d'evolució a la Sierra però sembla que sense conseqüències a la meva zona, sí cap a la zona de Madrid-Sierra Norte.

    La mínima ha estat de 14,8ºC i ara tenim:

    27,7ºC
    31% d'humitat
    Lleugera brisa de l'oest.
    1015 hPa.

    Molta sort i bon seguiment!

    P.D: Molt interessant l'explicació de les pedregades Jordi!

    Espirdo, Segovia 1075 msnm

    Per molt llarga que sigui la tempesta, el sol sempre torna a lluir entre els núvols. (Khalil Gibran)

  • Un dubte sobre el iodur de plata. Sempre havia sentit que els pagesos el fan servir per a desfer la pedra o alguna cosa així, és cert? Funciona? Gràcies! :)

    Espirdo, Segovia 1075 msnm

    Per molt llarga que sigui la tempesta, el sol sempre torna a lluir entre els núvols. (Khalil Gibran)