Bona nit, aquesta matinada és una data assenyalada per a mí, tal dia com avui fa 34 anys, la matinada del 7 al 8 de novembre de l'any 1982 vaig viure un esdeveniment metereològic de gama extra!, un dels episodis torrencials més forts que ha viscut Catalunya en temps recents, el record d'aquella nit i l'impacte que va tenir a les meves terres em va marcar de per vida!, la meva passió per la metereologia i el seguiment de les tempestes es van gestar amb el record d'aquella experiència que ara i aquí vull compartir amb vosaltres!.
Aquella nit va ploure torrencialment a tota Catalunya, amb registres que van arribar als 500-600 litres a tot el pirineu i a altres punts de la serralada prelitoral. Va morir gent i es van viure situacions dramàtiques arreu de Catalunya.
El mapa isobàric d'aquella nit és aquest:
Rrea00119821107.gif
Profundíssima borrasca al nord-oest de la península amb un embossament d'aire fred en alçada que fa confluir vents molt marcats del SSW que van descarregar sobre Catalunya. Recordo que fins aleshores era un any molt sec, per tant presumiblement el mar estaria caldejat, entès com a ingredient extra.
Però abans de continuar m'haig de situar, acabava de fer 14 anys i em van dir a casa que havia de treballar i si també volia estudiar ho havia de fer en el batxillerat nocturn (sort que existia!)
Així que em vaig passar tota la tardor fent de pagès fins les tres de la tarda, aprenent unes labors culturals just abans de la seva extinció!, escatar soques, cavar marges, escurar rases...
Ara el que us vull transmetre és que a 7 de novembre del 82 les meves terres estaven impecables!, tot al seu lloc i ben arreglat...
Per que us feu una idea, en les terres de secà amb pendent per evitar l'erosió durant les tempestes, es construïen les rases, consisteix en un canal transversal a la pendent per tal d'interceptar l'escorrentía i conduir-la fora del camp fins el torrent més proper.
Doncs bé, a les meves cinc hectàrees de secà en tenía sis de rases, a més de tres marges amb talús de terra, més o menys segons l'esquema següent:
IMG_20161101_171515.jpg
I en aquest marc idíl·lic on tot estava en el seu lloc, torno a aquella nit....
Va començar a ploure a mitjanit, amb molta fúria, torrencialment, semblava de dia!, els llamps eren tan seguits que iluminaven tot el que passava a fora!, ningú va dormir aquella nit!, la primera part me la vaig passar surtint cada mitja hora al pati a treure les fulles que embussaven el desaigüe, fins que el meu pare el va arrencar amb una barra de ferro. La segona part de la nit la vem passar omplint galledes de terra (fang) de l'hort per fer un cristall a les portes del carrer per que no entrés la inundació del carrer a dins de casa (en el sòtan hi teníem el celler amb 20 bòtes de ví de la collita d'aquell any!).
Després de 8 hores torrencials va parar de ploure!, vem salvar el ví!.
La meitad de Molins de Rei estava inundat per els torrents que baixàven de la muntanya.
A l'endemà ja ens vem atrevir a arribar fins les nostres terres, a peu des del Papiol, la major part del camí era un xaragall immens que haviem d'anar saltant d'una banda a l'altra .
Quan vàrem arribar als camps.... Allò era apoteòsic!!!, no em vaig posar a plorar per que amb 14 anys no era capaç de valorar la transcendència de tot alló!
Les sis rases s'havien rebentat per cinc llocs!, cadascuna!!!, havia cinc xaragalls que començaven a dalt de tot que havien "tallat" les sis rases!!!, però és que mesuraven dos metres de profunditat!!!, un havia enganxat tota una filera de ceps i estaven penjant per la punta de les arrels!, suspesos al buit com si fos un llit el.làstic!.
Però quan aquests xaragalls van arribar als marges en talús hi van provocar uns esvorancs de quatre metres de profunditat!, el més gran mesurava 60 m3!, s'en van formar cinc de grans i tres de més petits .
1478563188837140384708.jpg
Esquema de com els xaragalls es convertien en esvorancs al saltar per un marge.
En tres esvorancs hi va coïncidir que hi havia presseguers al damunt, van quedar suspesos al buit, aguantats per les puntes de les arrels.
Una altra cosa que resultava molt curiosa era el fet que el camp semblava ple de bolets!
Eren les pedres!, havien quedat elevades! totes tenien peu!
IMG_20161101_174854.jpg
L'impacte de les gotes contra el terra va ser tan brutal que va provocar una erosió laminar a tota la superfície dels camps d'un gruix de dos centímetres!.
Només per aquest fet calculo que vaig perdre 1000 m3 de terra en les cinc ha. a part de tota la perduda en els xaragalls i els esvorancs, impossible de calcular però segur que multipliquen vàries vegades els 1000 m3!, i en una sola nit!
Tota l'aigua confluia en el fons de la petita vall, per la brossa acumulada en els troncs dels fruiters vaig valorar el volum total de la màxima punta en cinc m3/segon! que sortien de cinc hectàrees tant sols!!!, si feu extrapolacions dona intensitats màximes de 6 litres/m2/minut!.
No sé quant va ploure, vaig perdre la compte a 415 l/m2, però sé que va ploure molt més!
Els 415 l és una altra anècdota, veureu, a la tardor mentres netejava les rases vaig netejar uns dipòsits sense ús de quan abans es preparava el sulfat de coure a mà per ruixar la vinya, segons l'esquema següent:
IMG_20161106_100339.jpg
Ho vaig fer per que s'omplissin amb l'aigua de la pluja per que hi apareixíen unes granotetes verdes que anys més tard vaig saber que es deien reinetes!
Així que a l'inici d'aquella nit estaven tots buits, nets i tapats!
En tenia tres en aquesta finca i tres més en altres camps que es trobaven a Pallejà i aprop del límit amb Sant Feliu de Llobregat, justament a pocs metres d'on treballa l'amic Josep Mª Pastor!. Doncs bé, m'en vaig adonar que tots havien vessat!!!.
Un cop mesurada l'alçada interior feien 41,5 cm. el que és equivalent a 415 l/m2.
Per tant puc afirmar amb rotunditat que en el tram central del Baix Llobregat aquella nit es va superar àmpliament aquesta xifra!
Però mai sabré quant realment va ploure!
El que sí sé es que vaig trigar dos anys a restaurar els camps!, a pic, pala i carretó!!!
Com no ha de marcar de per vida!
Salut!
