SEGUIMENT METEOROLÒGIC - MARÇ 2015 dies 25 a 31

Bon dia.

A plaça Kennedy al peu del Tibidabo a Barcelona 11,2º i 70% d'humitat. Cel 7/8 amb cirrus i cirrostratus, un vel de núvols alts que ho enteranyina ben enteranyinat. Vent quasi encalmat, girant del sud-oest al nord-oest de 2 km/h. Mínima 10,8º a l'observatori i 9,0º a peu de plaça.

Temps tranquil que es mantindrà ben bé fins dijous de la setmana vinent. A partir d'aquest dia es continua apreciant un moviment dels centres d'acció, una retirada o afebliment de l'anticicló de les Açores que els propers dies se situarà a l'oest de la Península Ibèrica però afectant-nos plenament dis del seu radi d'acció. La possibilitat de vents terrers re-escalfats en algunes zones a partir de diumenge poden provocar màximes altetes en alguns punts.

Ja que passaré uns dies al "Palau del Vent" que és com Joan Maragall va qualificar l'Empordà, us adjunto un article que vaig fer per "El Periódico" el maig del 2007 per conèixer una mica més aquest vent tant peculiar:

MÉS ENLLÀ DE LES MUNTANYES

És el que significa "Tramuntana", un vent que té l'origen "darrere" del Pirineu, potser a 150 quilòmetres, potser a 3000, pot arrencar molt a prop, del Rosselló o de Sibèria. És un vent que tot i bufar tan sols el 30% dels dies al llarg d'un any, pot tenir tanta violència que és conegut arreu del món. A l'Empordà li donen diferents denominacions depenent de la seva intensitat. De més feble a més fort seria un "aire de tramuntana", "tramuntaneta", "tramuntana", "tramuntanada", "Grop" i finalment la "gropada encesa" o tramuntana tan forta que aixeca l'aigua del mar amb cortines i remolins que arriben a dificultar notablement la visibilitat. Sol bufar de nord a nord-oest. Si gira una mica cap al nord-est se li denomina "Provences" per procedir d'aquesta regió francesa i acostuma a ser molt fred i fins i tot a l'hivern a provocar nevades. Per contra a l'estiu i a la tarda pot girar cap al nord-oest, arrossegant la massa càlida de l'interior i provocant a la costa un sobtat augment de la temperatura, anomenant-lo "cremador". També entre els mesos de març i maig quan bufa tramuntana moderada, el sol pot escalfar tant la terra que l'aire en contacte amb la superfície s'eleva i la tramuntana bufa per sobre d'aquesta capa. Llavors entra durant unes poques hores el "garbí de ràbia" o brisa marina un xic forta. Es denomina així perquè el "garbí" és el segon vent en freqüència a l'Empordà i té "ràbia" de la tramuntana, però la seva presència durarà poc: un cop s'ha posat el sol i la terra es refreda, torna la tramuntana a ocupar la seva posició de líder.

Algunes imatges dels efectes del vent que he fotografiat a la zona de Llançà i Colera:

Una poderosa alzina a Cantallops amb inclinació cap el sud:

Alguns pins no arrecerats neixen i creixen arrossegats pel terra. El vent no els deixa créixer verticalment:

El romaní. La part de la mata que mira al sud ben verda i la que mira al nord cremada per la sal portada per la tramuntana:

I un dia sense tramuntana a Cap Ras, entre Llançà i Colera, zona preciosa i per sort no afectada per la especulació (tot i que va estar a punt...)

Bon seguiment!

Bon dia.

A plaça Kennedy al peu del Tibidabo a Barcelona 11,2º i 70% d'humitat. Cel 7/8 amb cirrus i cirrostratus, un vel de núvols alts que ho enteranyina ben enteranyinat. Vent quasi encalmat, girant del sud-oest al nord-oest de 2 km/h. Mínima 10,8º a l'observatori i 9,0º a peu de plaça.

Temps tranquil que es mantindrà ben bé fins dijous de la setmana vinent. A partir d'aquest dia es continua apreciant un moviment dels centres d'acció, una retirada o afebliment de l'anticicló de les Açores que els propers dies se situarà a l'oest de la Península Ibèrica però afectant-nos plenament dis del seu radi d'acció. La possibilitat de vents terrers re-escalfats en algunes zones a partir de diumenge poden provocar màximes altetes en alguns punts.

Ja que passaré uns dies al "Palau del Vent" que és com Joan Maragall va qualificar l'Empordà, us adjunto un article que vaig fer per "El Periódico" el maig del 2007 per conèixer una mica més aquest vent tant peculiar:

MÉS ENLLÀ DE LES MUNTANYES

És el que significa "Tramuntana", un vent que té l'origen "darrere" del Pirineu, potser a 150 quilòmetres, potser a 3000, pot arrencar molt a prop, del Rosselló o de Sibèria. És un vent que tot i bufar tan sols el 30% dels dies al llarg d'un any, pot tenir tanta violència que és conegut arreu del món. A l'Empordà li donen diferents denominacions depenent de la seva intensitat. De més feble a més fort seria un "aire de tramuntana", "tramuntaneta", "tramuntana", "tramuntanada", "Grop" i finalment la "gropada encesa" o tramuntana tan forta que aixeca l'aigua del mar amb cortines i remolins que arriben a dificultar notablement la visibilitat. Sol bufar de nord a nord-oest. Si gira una mica cap al nord-est se li denomina "Provences" per procedir d'aquesta regió francesa i acostuma a ser molt fred i fins i tot a l'hivern a provocar nevades. Per contra a l'estiu i a la tarda pot girar cap al nord-oest, arrossegant la massa càlida de l'interior i provocant a la costa un sobtat augment de la temperatura, anomenant-lo "cremador". També entre els mesos de març i maig quan bufa tramuntana moderada, el sol pot escalfar tant la terra que l'aire en contacte amb la superfície s'eleva i la tramuntana bufa per sobre d'aquesta capa. Llavors entra durant unes poques hores el "garbí de ràbia" o brisa marina un xic forta. Es denomina així perquè el "garbí" és el segon vent en freqüència a l'Empordà i té "ràbia" de la tramuntana, però la seva presència durarà poc: un cop s'ha posat el sol i la terra es refreda, torna la tramuntana a ocupar la seva posició de líder.

Algunes imatges dels efectes del vent que he fotografiat a la zona de Llançà i Colera:

Una poderosa alzina a Cantallops amb inclinació cap el sud:

Alguns pins no arrecerats neixen i creixen arrossegats pel terra. El vent no els deixa créixer verticalment:

El romaní. La part de la mata que mira al sud ben verda i la que mira al nord cremada per la sal portada per la tramuntana:

I un dia sense tramuntana a Cap Ras, entre Llançà i Colera, zona preciosa i per sort no afectada per la especulació (tot i que va estar a punt...)

Bon seguiment!

Bon dia.

A plaça Kennedy al peu del Tibidabo a Barcelona 11,2º i 70% d'humitat. Cel 7/8 amb cirrus i cirrostratus, un vel de núvols alts que ho enteranyina ben enteranyinat. Vent quasi encalmat, girant del sud-oest al nord-oest de 2 km/h. Mínima 10,8º a l'observatori i 9,0º a peu de plaça.

Temps tranquil que es mantindrà ben bé fins dijous de la setmana vinent. A partir d'aquest dia es continua apreciant un moviment dels centres d'acció, una retirada o afebliment de l'anticicló de les Açores que els propers dies se situarà a l'oest de la Península Ibèrica però afectant-nos plenament dis del seu radi d'acció. La possibilitat de vents terrers re-escalfats en algunes zones a partir de diumenge poden provocar màximes altetes en alguns punts.

Ja que passaré uns dies al "Palau del Vent" que és com Joan Maragall va qualificar l'Empordà, us adjunto un article que vaig fer per "El Periódico" el maig del 2007 per conèixer una mica més aquest vent tant peculiar:

MÉS ENLLÀ DE LES MUNTANYES

És el que significa "Tramuntana", un vent que té l'origen "darrere" del Pirineu, potser a 150 quilòmetres, potser a 3000, pot arrencar molt a prop, del Rosselló o de Sibèria. És un vent que tot i bufar tan sols el 30% dels dies al llarg d'un any, pot tenir tanta violència que és conegut arreu del món. A l'Empordà li donen diferents denominacions depenent de la seva intensitat. De més feble a més fort seria un "aire de tramuntana", "tramuntaneta", "tramuntana", "tramuntanada", "Grop" i finalment la "gropada encesa" o tramuntana tan forta que aixeca l'aigua del mar amb cortines i remolins que arriben a dificultar notablement la visibilitat. Sol bufar de nord a nord-oest. Si gira una mica cap al nord-est se li denomina "Provences" per procedir d'aquesta regió francesa i acostuma a ser molt fred i fins i tot a l'hivern a provocar nevades. Per contra a l'estiu i a la tarda pot girar cap al nord-oest, arrossegant la massa càlida de l'interior i provocant a la costa un sobtat augment de la temperatura, anomenant-lo "cremador". També entre els mesos de març i maig quan bufa tramuntana moderada, el sol pot escalfar tant la terra que l'aire en contacte amb la superfície s'eleva i la tramuntana bufa per sobre d'aquesta capa. Llavors entra durant unes poques hores el "garbí de ràbia" o brisa marina un xic forta. Es denomina així perquè el "garbí" és el segon vent en freqüència a l'Empordà i té "ràbia" de la tramuntana, però la seva presència durarà poc: un cop s'ha posat el sol i la terra es refreda, torna la tramuntana a ocupar la seva posició de líder.

Algunes imatges dels efectes del vent que he fotografiat a la zona de Llançà i Colera:

Alguns pins no arrecerats neixen i creixen arrossegats pel terra. El vent no els deixa créixer verticalment:

Llan16abril20141.jpg

El romaní. La part de la mata que mira al sud ben verda i la que mira al nord cremada per la sal portada per la tramuntana:

Llan16abril20143.jpg

I un dia sense tramuntana a Cap Ras, entre Llançà i Colera, zona preciosa i per sort no afectada per la especulació (tot i que va estar a punt...)

Llan16abril20145.jpg

Bon seguiment!