23 Mar 2021 01:45
ASTRONOMIA #259260
S’enlaira amb èxit el primer nanosatèl·lit de la Generalitat, marcant una fita important de l’estratègia NewSpace de Catalunya
L’«Enxaneta» s’ha enlairat amb èxit avui, 22 de març de 2021, des del cosmòdrom de Baikonur, al Kazakhstan, i ja es troba en òrbita, a 550 km d’altitud.
El llançament del coet Soyuz 2, que ha transportat el satèl·lit, estava previst pel passat dissabte, 20 de març, però va ser ajornat per motius tècnics.
Es tracta del primer de diversos nanosatèl·lits que la Generalitat posarà en òrbita, i que proporcionarà serveis de connectivitat d’Internet de les Coses (IdC) i cobertura 5G a tot Catalunya, un dels objectius principals de l’Estratègia NewSpace.
www.ieec.cat/content/media/news/cat/904
L’«Enxaneta» s’ha enlairat amb èxit avui, 22 de març de 2021, des del cosmòdrom de Baikonur, al Kazakhstan, i ja es troba en òrbita, a 550 km d’altitud.
El llançament del coet Soyuz 2, que ha transportat el satèl·lit, estava previst pel passat dissabte, 20 de març, però va ser ajornat per motius tècnics.
Es tracta del primer de diversos nanosatèl·lits que la Generalitat posarà en òrbita, i que proporcionarà serveis de connectivitat d’Internet de les Coses (IdC) i cobertura 5G a tot Catalunya, un dels objectius principals de l’Estratègia NewSpace.
www.ieec.cat/content/media/news/cat/904
El següent(s) usuari(s) van donar les gràcies EnricT, Darth Maül, jordi roca
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
23 Mar 2021 01:55
ASTRONOMIA #259261
Creat el major catàleg de classificació morfològica de galàxies fins a dia d’avui
Imatges originals (panells a l'esquerra) d'una galàxia espiral (a dalt) i una galàxia el·líptica (a baix) i les seves versions degradades, utilitzades per a entrenar la xarxa neuronal convolucional. En el cas de les galàxies més llunyanes (panells a la dreta), és difícil diferenciar les dues categories a simple vista. (Imatge: J. Vega-Ferrero et al.)
La investigadora de l'Institut de Ciències de l’Espai (ICE) del CSIC Helena Domínguez Sánchez és la segona autora d’una classificació morfològica que inclou 27 milions de galàxies. En aquesta investigació s’ha fet servir intel·ligència artificial; en concret, un algorisme d’aprenentatge automàtic (machine learning) amb una precisió fins al 97% per classificar les galàxies, fins i tot les més febles i llunyanes.
Una investigació liderada pel departament de Física i Astronomia de la Universitat de Pennsylvania i l’Institut de Física de Cantàbria (UC-CSIC) ha produït el major catàleg de classificació morfològica de galàxies fins a dia d’avui, que inclou 27 milions de galàxies. La investigadora de l’Institut de Ciències de l'Espai (ICE, CSIC) Helena Domínguez és la segona autora d’aquest catàleg, publicat recentment a la revista Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (MNRAS).
Els investigadors han utilitzat les dades del Mapatge d’Energia Fosca (Dark Energy Survey, DES) -que va catalogar centenars de milions de galàxies distants durant sis anys- i un algorisme d'aprenentatge automàtic amb una precisió fins al 97% per aprendre a classificar les galàxies en dos tipus de morfologies, fins i tot les galàxies més dèbils i llunyanes.
www.dicat.csic.es/ca/noticias-2021/1120-...es-fins-a-dia-d-avui
Imatges originals (panells a l'esquerra) d'una galàxia espiral (a dalt) i una galàxia el·líptica (a baix) i les seves versions degradades, utilitzades per a entrenar la xarxa neuronal convolucional. En el cas de les galàxies més llunyanes (panells a la dreta), és difícil diferenciar les dues categories a simple vista. (Imatge: J. Vega-Ferrero et al.)
La investigadora de l'Institut de Ciències de l’Espai (ICE) del CSIC Helena Domínguez Sánchez és la segona autora d’una classificació morfològica que inclou 27 milions de galàxies. En aquesta investigació s’ha fet servir intel·ligència artificial; en concret, un algorisme d’aprenentatge automàtic (machine learning) amb una precisió fins al 97% per classificar les galàxies, fins i tot les més febles i llunyanes.
Una investigació liderada pel departament de Física i Astronomia de la Universitat de Pennsylvania i l’Institut de Física de Cantàbria (UC-CSIC) ha produït el major catàleg de classificació morfològica de galàxies fins a dia d’avui, que inclou 27 milions de galàxies. La investigadora de l’Institut de Ciències de l'Espai (ICE, CSIC) Helena Domínguez és la segona autora d’aquest catàleg, publicat recentment a la revista Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (MNRAS).
Els investigadors han utilitzat les dades del Mapatge d’Energia Fosca (Dark Energy Survey, DES) -que va catalogar centenars de milions de galàxies distants durant sis anys- i un algorisme d'aprenentatge automàtic amb una precisió fins al 97% per aprendre a classificar les galàxies en dos tipus de morfologies, fins i tot les galàxies més dèbils i llunyanes.
www.dicat.csic.es/ca/noticias-2021/1120-...es-fins-a-dia-d-avui
El següent(s) usuari(s) van donar les gràcies EnricT, jordi roca
Please Entra or Crear compte to join the conversation.
Moderadors: Songoku, meteopineda